dimecres, 14 de Maig de 2014

La propera setmana l’Ajuntament de Sant Lluís deixa de col·laborar en la campanya “Anar a peu a l’escola”, 200 signatures han servit perquè l’equip de govern tombi tot un projecte.

La campanya és el fruit de molts d’any de feina, feina conjunta entre tots: alumnes, mestres, família i comunitat educativa. Hi ha tota una sèrie d’objectius que engloben molts valors, que creiem són importantíssims per als fillets; no es tracte tan sols, com alguns ens volen fer creure, de tancar o no uns carrers, l’idea és molt més amplia.

El projecte es va explicar i donar a conèixer a les famílies a través de reunions informatives amb poca assistència de pares/mares. Per opinar primer ens hauríem d’informar, no són certes moltes de les afirmacions que aquests darrers hem arribat a sentir:

  • Que els pares necessiten més temps, hi ha tres minuts de diferència d’aparcar davant l’escola a fer-ho als pàrquings habilitats, tres minuts per dedicar als teus fillets no creiem que siguin tants...

  • Per a les famílies que viuen en urbanitzacions els infants tenen uns punts de trobada per poder anar tots junts; estrès? Per a noltrus es més socialització..

  • Tampoc es cert que la gent gran o malats que ho necessitin no puguin accedir al geriàtric o al centre de salut, els policies poden ( si volen) obrir el carrer per una necessitat d’aquest tipus.

  • També hem sentit que tan sols es poden beneficiar els alumnes de segon i tercer cicle, i els de primer cicle perquè no?; I els d’Infantil no seran el proper curs alumnes de primer cicle? D’açò se’n diu solidaritat.... Potser ara no ho viuen tots igual, però ja els hi arribarà.

  • Els usuaris de l’Escoleta tenen tot l’any el seu carrer tallat, ja ho van decidir així el seu claustre de professores per evitar que els pares/mares deixessin els infants a corre cuita els matins....així que tot l’any han de venir a peu. Què ha canviat ara? Afegir unes quantes passes per aparcar a un altre pàrquing?

Davant de totes aquestes argumentacions ens estranyem quan l’equip de govern del nostre Ajuntament dóna tanta importància al que demanen 200 signatures (que ni tan sols són totes de pares/mares d’infants ni de veïnats afectats), i la resta de famílies que si n’estaiem d’acord? Com poden tenir tant de pes aquest petit percentatge? Fent un càlcul ràpid, entre les dues escoles i l’escoleta som entre uns 1300 - 1400 pares/mares, volen dir que 200 són una majoria? 

A les famílies que han signat els hi diem que respectem molt la seva opinió i els seus plantejaments, però que ens hagués agradat podar comptar amb la seva implicació quan l’APIMA demanava ajuda per a aconseguir totes les mancances que els centres tenen: logopeda, mestres de suport, material didàctic, més hores de l’orientador i moltes d’altres peticions que des de l’APIMA hem reclamat. Veiem que les prioritats en aquest cas, no són les mateixes.

I una darrera qüestió, algo ha demanat als infants que volen fer ells? Quina és la seva opinió?




Formar un individu lliure i autònom que es pugui valer per si mateix”

Jacques Rousseau

“La llibertat d’un acaba on comença la llibertat de l’altre”

es una frase de Jean Paul Sartre 


Juntes Apimes dels CEIP de Sant Lluís.


Publicado por APIMA.CeipNouSLluis @ 12:24  | Educaci?
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios